Laura Casal Martín

Per realitzar aquest projecte m’he basat en l’anàlisi senyalètic del Club Bonasport, ja que m’havien convidat a dinar al restaurant. És un Club Esportiu de la zona alta de Barcelona. He provat d’anar dos dies, un al migdia quan dinava, amb la llum del sol, i un altre per la tarda-nit per provar el Club i fer fotos amb canvis lumínics. 

Història del Club Bonasport

El Club Bonasport és un club social y esportiu mixta, i de caràcter familiar d’alta gama. Es va fundar el 1986 i va ser el pioner en el concepte de club social pluridisciplinari, marcant la diferència amb els que ara es consideren també clubs moderns d’alt standing. 

Es troba al costat del parc natural de Collserola (al barri de St. Gervasi) amb unes vistes espectaculars a la ciutat de Barcelona. 

El Club Bonasport disposa d’una zona de fitness amb un gimnàs equipat, amb maquinària d’última generació Technogym ARTIS, 3 sales d’activitats dirigides, una sala de cycling, un estudi de Pilates i una sala d’entrenament funcional. Compta també amb 2 piscines exteriors, amb hamaques i servei de bar, i una interior climatitzada, amb cascades, dolls d’aigua, jacuzzy i sauna. 

Disposa també d’una zona restaurant que ofereix una cuina sana, equilibrada i de proximitat. 

El Club compta amb més de 130 activitats dirigides a la setmana. L’àrea de raqueta disposa de 7 pistes de tennis de terra batuda, 8 pistes de pàdel i 3 d’esquaix/racket. 

Senyalística al Club Bonasport

Entenem com a senyalística el conjunt d’elements que intervenen en la identificació de les diferents parts d’un indret per tal de facilitar el guiatge i la circulació de les persones. 

El Club Bonasport correspondria a un edifici corporatiu, pertany a la mateixa, i única, empresa. En aquest cas, el trobem de caràcter lúdic, ja que la gent va allà a fer esport, relaxar-se i dinar tranquil·lament, alhora que també pot fer contactes i amics, és un club social. 

En aquest projecte, analitzarem el sistema de senyals que ha fet servir el Club Bonasport per a que els seus clients i/o nous abonats trobin de manera ràpida i senzilla els serveis i zones a utilitzar dins del club. Per tant, ens centrarem en un eix funcional que destaca més que els altres, el principal pes caurà en l’orientació.

Analitzarem els sistemes de comunicació del club per a que els abonats puguin accedir als espais que desitgen d’una manera segura i confiada. 

Condicions Arquitectòniques

El club consta de 2 parts, una part exterior amb: 7 pistes de tenis, 8 pistes de pàdel, piscina exterior, ludoteca,  poliesportiu, i la terrassa del restaurant. 

La part interior consta de 2 pisos, a la planta baixa trobem la recepció, la botiga, el restaurant amb lavabos, l’estètica, la perruqueria, les pistes de raquet i squash, les cavines mèdiques, els vestuaris de nens, la sala de cycling i la de pilates. 

Pujant, trobem la piscina interior, la sala fitness, dos sales d’activitats dirigides, i al final els vestuaris d’homes i dones.

Usuaris

El club consta d’usuaris de classe alta. El seu aspecte és sa, esportista, vesteixen amb roba de marca i tenen cotxes luxosos. 

Estant dinant al restaurant escoltes converses diverses. Tenen diàlegs intel·ligents, amb molt transfons, subtils i delicats. Es dediquen potser al món de les finances, alguns són metges, professors, advocats, comercials, dentistes, etc.

La manera que tenen de moure’s per l’espai és àgil, senzilla i ràpida, coneixen el club a la perfecció tot i que es molt gran. 

Ja no es guien per les senyals sinó que ho fan de manera instantània.

Però a mi, de primeres m’ha costat trobar la primera planta ja que les escales queden amagades a la dreta de recepció i no hi ha cap senyal o tòtem de senyalització que ens guiï si ets nou al club per a arribar al vestuari o al gimnàs. fins que no arribes a aquí:

 

Tòtem de Senyalització

Al club predominen els tòtems de senyalització, i no tant les senyals simples i úniques.

Veig que estan bé dissenyats però que porta molta estona el fet de llegir la zona a la que vols accedir. 

Per exemple, si analitzem el que tenim a la dreta, si volem anar a les pistes, a part de que no sabem si son les externes o les internes (d’squash o raquet), has d’estar més temps llegint les coses que tens a sobre, però si afegíssim una icona, per exemple, d’una pilota, la nostra mirada aniria directament a aquella icona, i seria més ràpid de trobar.

Reflexió

El sistema de senyalística crec que es essencial a l’hora d’establir un cert ordre, direcció i bona administració per als usuaris, ja sigui perquè no coneixen l’espai que estan contemplant, o perquè el coneixent molt però hi ha coses que se’ls escapa.

Crec que aquest espai, el Club Bonasport, té un bon sistema de senyalística per als usuaris que ja el coneixen, però no del tot per als nous, la ubicació és una mica pobre en aquest sentit. Un cop passes per la recepció, hi ha informació sobre el que trobem a fora del club però no a dins del club, com els vestuaris, o administració, així com tampoc la sala fitness. 

Hi ha alguns senyals que els hi falten lletres, com una que posa pistes de pàdel 7 (i 8) la 8 esta esborrada, per tant, si estem buscant la pista 8 de pàdel, som nous usuaris i no sabem on està, trigarem molta estona en trobar-la.

En quant al disseny, el trobo molt encertat, ja que el més important està en negre sobre fons gris, i això fa que ressalti, però, per altra banda, el tòtem del restaurant indicant els serveis i espais que hi ha a la dreta d’aquest, les lletres són massa petites, costa de veure a primera ullada i això és un esforç per l’usuari. 

 

CASAL_MARTIN_DIPTIC_NEWSLETTER
CASAL_MARTIN_PORTADA_WEB

Avui dia tenim una afecció amb les xarxes socials, no som conscients de que ens passem hores i hores al dia perdent el temps en coses res interessants. Una forma de lluitar contra això és ressaltar i compartir en un determinat moment, per exemple, cada dia pel matí, sense enviar més informació durant el dia.

Una de les coses més importants que tenim avui dia és la tecnologia i la hem d’utilitzar de manera conscient, no pot treure’ns el temps que tenim per dedicar-li a altres coses que ens ajudaran a créixer el dia de demà.

És per això que he escollit una newsletter, ja que només la enviarem un cop al dia amb la informació més important, sense anuncis i sense incitacions de que la gent es gasti diners en alguna cosa que no volen realment. I la pàgina web, per donar la informació necessària per a que la gent que no s’atreveix a viure com un nòmada digital, doni aquest pas tant important pel seu futur, com per exemple amb entrevistes d’altres nòmades digitals.

Els elements de totes les pàgines han estat pensats per a construir un ordre, però alhora per crear un article entretingut i divertit, i no tan seriós, ja que sí, es parla de la feina del nòmada en els seus viatges, però també de tot el que aquest ha de gaudir al marxar i viure l’experiència.

Els formats utilitzats han estat la Newsletter i la Pàgina web. He escollit aquests dos formats ja que dominen gran part d’Internet i, a més, es pot accedir sense problemes a través del mòbil si no estàs al dabant de l’ordinador en aquell moment.

La Newsletter arriba per mail i ens dóna una informació que fa de propaganda per a que ens subscrivim al que ens estan enviant.

D’altra banda la Pàgina Web ens assegura que allò que ens envien és real, intriga a la gent, dóna informació sobre la revista i fa que la gent posteriorment es subscrigui o la compri.

Per adaptar els elements del díptic a la newsletter ha sigut fàcil ja que calia relacionar els elements del díptic com les fotografies i alguna frase o text petit i incitar amb un ‘’llegir més’’ o ‘’reservar tour’’ per a que la gent s’interesi per allò que li mostrem (tots els links del díptic van a parar a la pàgina web).

Per adaptar els elements de la revista a la pàgina web ha estat una miqueta més difícil ja que no sabia on ubicar les fotografies ni com ressaltar els elements més importants.

La intenció compositiva en la representació de tant el díptic com la revista ha estat la de crear un cert ordre i equilibri, i així es reflecteix a la pàgina web i a la newsletter. Abunden els rectangles que donen prioritat a unes parts del text, per ressaltar aquests, així com diferenciar les pàgines, una amb el fons en blanc i el sumari amb el fons negre. Ressalten les paraules amb més interès en color vermell, perquè siguin el centre d’atenció al mirar la pàgina.

L’estil del projecte és senzill, en blanc i negre, neutre, amb un toc exagerat en vermell, accentuant les coses de més interès. Les fotografies s’adapten al tema que es parla a cada pàgina, ja siguin temples, monuments, platges, etc.

El text està extret d’un article d’internet d’Andres N. »Treballar com a nòmada digital»,  ja que m’ha causat una profunda connexió amb el meu projecte, per aquest motiu l’he introduït perquè la gent pugui nodrir-se d’ell.

El text ha anat variant al llarg del projecte, aquest cop he utilitzat per a títols i subtítols la tipografia Impact (Regular), i per al contingut explicatiu la tipografia Kefa (Regular) i Athelas (Bold) ja que el titular es fa molt més desitjable de llegir i impacta molt més que la senzillesa de la tipografia Futura.

Pel que fa a les imatges, totes s’ajusten a la maquetació de la pàgina i a el text, equilibrant aquesta perquè no tot sigui lletra.

Pel que fa a les guies, marges i columnes, a les pàgines de la pàgina web he creat a la primera pàgina 9 files i 2 columnes, a la segona 5 files i 4 columnes,  al sumari 7 files i 2 columnes. La newsletter es compon per 3 columnes.

 

 

Casal_Martin_Laura_PAC4_Agora

ELEMENTS DE LA PÀGINA

Els elements de totes les pàgines han estat pensats per a construir un ordre, però alhora per crear un article entretingut i divertit, i no tan seriós, ja que sí, es parla de la feina del nòmada en els seus viatges, però també de tot el que aquest ha de gaudir al marxar i viure l’experiència.

JERARQUÍA I RITME VISUAL

La intenció compositiva en la representació de les pàgines de la revista, com ja he dit abans, ha estat la de crear un cert ordre i equilibri. Abunden els rectangles que donen prioritat a unes parts del text, per ressaltar aquests, així com diferenciar les pàgines, una amb el fons en blanc i una altra amb el fons negre. Ressalten les paraules amb més interès en color vermell, perquè siguin el centre d’atenció al mirar la pàgina.

ESTIL I TO DEL DISSENY

L’estil del projecte és senzill, en blanc i negre, neutre, amb un toc exagerat en vermell, accentuant les coses de més interès. Les fotografies s’adapten al tema que es parla a cada pàgina, ja siguin temples, monuments, platges, etc.

El text està extret d’un article d’internet d’Andres N. »Treballar com nòmada digital»,  ja que m’ha causat una profunda connexió amb el meu projecte, per aquest motiu l’he introduït perquè la gent pugui nodrir-se d’ell.

MAQUETACIÓ DE TEXT I IMATGES

El text ha anat variant al llarg del projecte, aquest cop he utilitzat per a títols i subtítols la tipografia Impact (Regular), i per al contingut explicatiu la tipografia Kefa (Regular), ja que el titular es fa molt més desitjable de llegir i impacta molt més que la senzillesa de la tipografia Futura.

Pel que fa a les imatges, totes s’ajusten a la maquetació de la pàgina i a el text, equilibrant aquesta perquè no tot sigui lletra.

Pel que fa a les guies, marges i columnes, a les pàgines 2 i 3, he creat 5 files i 5 columnes per a la separació del contingut del sumari, així com els marges de 20mm.

A les pàgines 4 i 5, hi ha el mateix patró però les imatges desplacen el text superior i inferior, algun amb més amplada que l’altre.

I finalment a les pàgines 6 i 7, l’he maquetat de manera diferent per donar-li prioritat a algunes imatges a la localització d’aquestes en la pàgina, amb 3 columnes i 4 files, amb un marge de pàgina de 20mm també.